Es tracta daprendre a preocupar se menys per poder educar millor. la paternitat fa temps que va deixar de ser un acte fortuït. abans saprenia a ser pare i mare amb el dia a día: amb lexperiència es tirava endavant i un sen sortia com bonament podia. avui no. avui ser pares és una decisió presa a consciència, planificada al detall, que requereix formació continuada i que cal exercir amb responsabilitat, pressió constant i por del fracàs. la paternitat sha professionalitzat. gregorio luri vol combatre aquesta idea i apostar per recuperar el sentit comú i posar en valor la saviesa pràctica de les famílies. es tracta daprendre dels encerts i dels fracassos, i sobretot es tracta de tenir la seguretat que, passi el que passi, no hi ha res més important que lamor recíproc. gregorio luri evita aconsellar i alliçonar. amb un punt dhumor i dironia, pretén convidar a la reflexió sobre lart deducar, des dels petits hàbits fins als principis morals.
